Fer el prèssec

S’acosten les eleccions europees, i torna a revifar el debat sobre si s’ha de poder parlar el català al Parlament Europeu! El PSC, per boca del Sr. Montilla, aposta per aquesta possibilitat, i estic encantat que així sigui. Però no oblidem, que el PSC te prou força parlamentaria a Madrid, per forçar un canvi en el Congrés dels Diputats, que permeti l’ús de les diverses llengües co-oficials a Espanya. Mentre no lluiti per això, de manera clara i desacomplexada, la seva credibilitat demanant l’ús del català a Europa està sota mínims, i novament només transmet la imatge que els diputats del PSC a Madrid, fan el cagamandúrries, i són una mera comparsa de les decisions del PSOE. Per altra banda, el seu govern, segueix sense poder esmenar la persecució per criteris polítics de TV3 al País Valencìà, que va propiciar indirectament mentre era ministre d’indústria. S’ha de mirar a Europa, ben segur, però també s’ha d’exigir a Madrid que assumeixi d’una vegada que Espanya és un Estat Plurilingüe, i que les institucions de l’Estat han de donar exemple.

Lideratge i seducció

L’entusiasme amb que s’han rebut algunes de les primeres mesures preses per Obama m’indueixen una reflexió sobre lideratge i seducció. Es obvi que Obama és un gran seductor. L’art de la seducció inclou dir aquelles coses boniques que tothom vol escoltar: els Estats Units no torturaran, es retiraran d’Irak, tancaran Guantànamo, La Casa Blanca serà la Casa del Poble. Però el lideratge implica més que seducció. Implica idees per sortir dels atzucacs i capacitat per fer front als reptes amb una sabia combinació de seducció i xarop de bastó. Cap d’aquestes mesures impedirà probablement que segueixi la guerra civil a Irak, que l’Iran segueixi fabricant la bomba atòmica, que l’Islamisme radical segueixi fomentant el terrorisme antioccidental, que a l’Afganistàn s’aconsegueixi la pau, etc. I llavors, quan Obama tregui el bastó, què diran els seduïts?
En tot cas, benvingut sigui Obama si aconsegueix motivar una societat amb valors sòlids, més enllà de l’afany de lucre individual. Liderar una nació, una empresa, un grup de científics, o un èquip de futbol requereix persones que entenguin el lideratge com un servei al grup, i no pas com una manera d’obtenir favors per familiars, amics i coneguts. O com una manera d’alimentar l’ego personal. Sovint qui ostenta el poder, ho aprofita per establir estructures de tipus mafiós i lleialtats inqüestionables, basades amb intercanvi de favors, justificant-se en un ideal superior que permet tota mena de bestialitats. L’aportació de la revolució americana va ser establir un sistema de poders i contrapoders, que fins ara han sigut un model a seguir per tots els demòcrates del món. Esperem que Obama sàpiga exercir aquesta mena de lideratge i Estats Units segueixi exercint aquest lideratge moral que té des de la seva creació, posant en evidència tots els dictadors, i líders de pa sucat amb oli que dominen el planeta.

ATZUCAC ESPANYOL

A mesura que avança la legislatura anem veien que Espanya s’està ficant en un atzucac, del que difícilment podrà sortir, si no torna enrere i es replanteja algunes qüestions fonamentals. D’una banda, la proposta més o menys federalista amb reforma del senat inclosa, del començament de l’era Zapatero ha quedat en un nou "café para todos" on no és pot fer cap pas seriós endavant en el finançament i la organització de l’Estat perquè allò que "aconsegueixin" els catalans ha de ser d’aplicació a totes les comunitats, incloent Ceuta i Melilla, el que pot derivar en un galimaties ingovernable, precisament per la manca d’una autèntica estructura federal. Per altra banda, els conservadors espanyols tampoc han sabut articular un discurs ideològic i d’organització de l’Estat modern, i segueixen ancorats en un espanyolisme ranci i profundament antiquat i antipàtic que difícilment els pot dur al poder en els propers anys. El confederalisme de convergència s’ha cremat en 30 anys de democràcia, donada la migradesa dels resultats obtinguts un cop tancat de facto el procés de reestructuració de l’Estat amb el cop militar del 23 F. El PSC, no sembla que hagi aconseguit avançar ni un mil·límetre en els seus plantejament federalistes, i els plantejaments indepèndentistes, representats per ERC no han aconseguit tampoc engrescar la societat i articular una alternativa creïble. Mentrestant guanya adeptes el passotisme, els antisistema i l’abstencionisme, que sempre són pèssimes opcions de futur, doncs al final són el brou de cultiu perfecte pels totalitarismes demagògics, Tan contents que estem tots pensant que un "Hugo Chavez" o un Vladimir Putin no són possibles a Espanya! Un prec, si és que un prec escrit en català arriba a Espanya "Srs. Politics, ideòlegs, intel·lectuals espanyols, facin un esforç, una altre Espanya ha de ser possible, perquè sinó estan ficats en un bon atzucac.
Lluis Mont i Girbau