diumenge, 7 de juny del 2009

La Nació per fer què?

En aquest context de manca de motivació per construir Europa, el sobiranisme català hauria de tenir un missatge molt clar, perquè contra l’acusació de visió petita i mesquina, la realitat és que és el nostre model, i no el dels estats actuals, el que aconseguirà construir la Europa del futur. Fa molts anys, abans de la recuperació de la democràcia a Espanya, Josep Pallach, Secretari general del Reagupament Socialista, va escriure un llibre que se’n deia “la democràcia per fer què?. En ell intentava explicar perquè ens serviria a tots plegats la democràcia. Les coses existeixen perquè tenen utilitat, i sinó, desapareixen, és la inexorable llei de la supervivència. Així doncs, al sobiranisme català li manca cos ideològic, li manca respondre públicament i en veu alta a la pregunta: La Nació per fer què? La independència te sentit, per proposar nous models que avancin en una direcció contrària a la tirania dels imperis, té sentit per democratitzar el món, té sentit per construir una Europa que superi els estats europeus actuals i s’obri al món com un espai de llibertat que permeti la creativitat científica, tecnològica, artística, etc. un espai de llibertats individuals i col•lectives contraposat a imperis dictatorials com Russia i Xina, o teocràcies dictatorials com Iran o Arabia . En el món del segle XXI se segueix lliurant la eterna batalla entre tirania i llibertat, i aquesta batalla Europa l’ha de guanyar amb una estructura diferent, i contraria a la de la “puresa de raça” i la exclusió. Europa ha de convèncer, i per això ha de exemple de llibertat i no presó de nacions sense estat. La independència de Catalunya és un pas més en el camí del progrés, contra una nació espanyola que esclafa la diversitat i que vol existir per existir, per impuls primari, d’homínid que impulsa al domini i territorialitat, perquè diuen que “es una unidad de destino en lo universal”. Si el sobiranisme es reduís a voler tenir més diners al calaix de la Generalitat seriem una regió més d’Espanya fent el ploricó, i crec que “No es això, companys” Llach dixit.