Lideratge i seducció

L’entusiasme amb que s’han rebut algunes de les primeres mesures preses per Obama m’indueixen una reflexió sobre lideratge i seducció. Es obvi que Obama és un gran seductor. L’art de la seducció inclou dir aquelles coses boniques que tothom vol escoltar: els Estats Units no torturaran, es retiraran d’Irak, tancaran Guantànamo, La Casa Blanca serà la Casa del Poble. Però el lideratge implica més que seducció. Implica idees per sortir dels atzucacs i capacitat per fer front als reptes amb una sabia combinació de seducció i xarop de bastó. Cap d’aquestes mesures impedirà probablement que segueixi la guerra civil a Irak, que l’Iran segueixi fabricant la bomba atòmica, que l’Islamisme radical segueixi fomentant el terrorisme antioccidental, que a l’Afganistàn s’aconsegueixi la pau, etc. I llavors, quan Obama tregui el bastó, què diran els seduïts?
En tot cas, benvingut sigui Obama si aconsegueix motivar una societat amb valors sòlids, més enllà de l’afany de lucre individual. Liderar una nació, una empresa, un grup de científics, o un èquip de futbol requereix persones que entenguin el lideratge com un servei al grup, i no pas com una manera d’obtenir favors per familiars, amics i coneguts. O com una manera d’alimentar l’ego personal. Sovint qui ostenta el poder, ho aprofita per establir estructures de tipus mafiós i lleialtats inqüestionables, basades amb intercanvi de favors, justificant-se en un ideal superior que permet tota mena de bestialitats. L’aportació de la revolució americana va ser establir un sistema de poders i contrapoders, que fins ara han sigut un model a seguir per tots els demòcrates del món. Esperem que Obama sàpiga exercir aquesta mena de lideratge i Estats Units segueixi exercint aquest lideratge moral que té des de la seva creació, posant en evidència tots els dictadors, i líders de pa sucat amb oli que dominen el planeta.