Peix al cove

Si alguna cosa te de bonic, el pas del temps, és que enfronta a tothom amb la realitat amb i amb el seu destí. Tothom pot dir paraules boniques, omplirse la boca de declaracions, però al final, el temps passa i la realitat és la que és. Així que queda del nou model de relació amb Espanya que havia de ser el nou estatut. Aquest nou model que havia d’acavar amb la denostada estratègia de “peix al cove” practicada per Pujol. Maragall significava un pas endavant definitiu en el reconeixement de la nació catalana, per part de l’Estat espanyol. I això havia de comportar un finançament just, una gestió catalana de les infraestructures imprescindibles pel país, un blindatge de les competències. Doncs al final: tururut! Tornem al peix al cove: be el Sr. Pepiño Blanco, ens promet una part de rodalies y “esto es lo que hay”. Sabeu que, que no calia fer tant de merder per acavar ací. El Sr. Zapatero s’alia amb el PP d’Euskadi per canviar els mapes del temps, que sembla que els resultaven “indigestos”. Tant com el mapa dels païssos de parla catalana de TV3. Potser si canviem el mapa ens deixaran co-gestionar l’aeoport. Mentrestant, resten vigilants per la opressió que pateixen els castellano-parlants a Catalunya (que en queda de la obligació de coneixer el català). Anar-hi anant!