La Nació per fer què?

En aquest context de manca de motivació per construir Europa, el sobiranisme català hauria de tenir un missatge molt clar, perquè contra l’acusació de visió petita i mesquina, la realitat és que és el nostre model, i no el dels estats actuals, el que aconseguirà construir la Europa del futur. Fa molts anys, abans de la recuperació de la democràcia a Espanya, Josep Pallach, Secretari general del Reagupament Socialista, va escriure un llibre que se’n deia “la democràcia per fer què?. En ell intentava explicar perquè ens serviria a tots plegats la democràcia. Les coses existeixen perquè tenen utilitat, i sinó, desapareixen, és la inexorable llei de la supervivència. Així doncs, al sobiranisme català li manca cos ideològic, li manca respondre públicament i en veu alta a la pregunta: La Nació per fer què? La independència te sentit, per proposar nous models que avancin en una direcció contrària a la tirania dels imperis, té sentit per democratitzar el món, té sentit per construir una Europa que superi els estats europeus actuals i s’obri al món com un espai de llibertat que permeti la creativitat científica, tecnològica, artística, etc. un espai de llibertats individuals i col•lectives contraposat a imperis dictatorials com Russia i Xina, o teocràcies dictatorials com Iran o Arabia . En el món del segle XXI se segueix lliurant la eterna batalla entre tirania i llibertat, i aquesta batalla Europa l’ha de guanyar amb una estructura diferent, i contraria a la de la “puresa de raça” i la exclusió. Europa ha de convèncer, i per això ha de exemple de llibertat i no presó de nacions sense estat. La independència de Catalunya és un pas més en el camí del progrés, contra una nació espanyola que esclafa la diversitat i que vol existir per existir, per impuls primari, d’homínid que impulsa al domini i territorialitat, perquè diuen que “es una unidad de destino en lo universal”. Si el sobiranisme es reduís a voler tenir més diners al calaix de la Generalitat seriem una regió més d’Espanya fent el ploricó, i crec que “No es això, companys” Llach dixit.