En defensa de Joan Oliver

He de confessar que em va saber greu que el diari avui li apliqués un semàfor vermell a Joan Oliver, a ran de l’afer d’espionatge al Barça. Hi ha persones, que al llarg dels anys any significat un referent clar. Joan Oliver, amb les seves opinions lliures i trencadores m’ha fet sentir acompanyat. Ha estat una veu que sempre ha fugit dels tòpics i que ha expressat conceptes originals en un país on la mediocritat i el recurs al tòpic dels opinadors és la norma. Per això crec que abans de posar-li un semàfor vermell en aquest diari, al que ell ha contribuït tant, s’ho haurien d’haver rumiat més. Si ha contractat uns detectius per informar-se dels curriculum i les activitats de persones amb responsabilitats directives de Barça, és perquè percep amenaces cap a una institució cabdal pel país i que ben segur que serà objecte de totes les jugades brutes que es puguin imaginar en els propers mesos. Quina casualitat que l’afer surti a la llum una setmana després que Laporta encapçales la manifestació independentista i es posicionés a favor del referendum d’Arenys de Munt. Recordeu que el president Gamper va anar a la presó durant la dicatdura de primo de Ribera i que el president del Barça durant la República, va ser afulsellat pels “nacionals”. Per favor, aquest país ja te prou enemics, com per què els que ens l’estimem els ajudem autodestruint-nos.