dissabte, 12 de setembre del 2009

Resposta a la sentència

El Conseller Nadal diu que qui hauria de liderar la resposta a l’incompliment de l’Estatut per part de l’Estat Espanyol (el fet el tribunal constitucional es faci servir per això és una broma de mal gust), hauria de ser el govern. Bé. Millor encara que fos el parlament de Catalunya, que representa la sobirania dels catalans. En tot cas, el fet que la societat civil i els ex-presidents liderin la revolta, ja vol dir que qui ho hauria de fer no està per la feina. Quin disgust! Al final, la pudor de podrit que fa tot el tema de l’Estatut i l’Estat del “café para todos” ha empudegat tot el sistema constitucional espanyol. Algú a aquestes alçades creu en el tribunal constitucional? Jo crec que molt pocs catalans creuen en la seva imparcialitat i en la seva capacitat de ser jutge del contenciós entre Catalunya i Espanya. Així doncs, sembla que finalment, després de 30 anys de presa de pel i d’estira i arronsa, hi ha una sensibilitat majoritària a nivell de la societat civil catalana, sobre que cal un canvi del statu quo. No podem seguir dins aquesta dinàmica d’extermini lent de la nostra nació i de la nostra llengua, a base de diluir-nos en el magma autonòmic. Necessitem el reconeixement explícit de Catalunya com a nació i en això les institucions s’estan quedant endarrere. Tant se val, no us preocupeu, els partits polítics han de ser votats, així que ja cal que espavilin! Aquests que treballen per treure la crosta catalana de Catalunya, potser quedaran flotant sobre la crosta a la deriva i veuran que sota la crosta i a un cos nacional català que segueix existint i bategant, més lliure sense la crosta.