diumenge, 23 de novembre del 2008

Que poques paraules tinc!

A molta gent d’aquest país, per qui Lluís Llach va ser un referent ètic i polític els darrers anys de la dictadura, sempre els ve al cap algun vers de Lluís Llach que defineix un estat mental, una situació. Quan veig que el tribunal constitucional tombarà els aspectes fonamentals de l’Estatut: la definició de nació, la equiparació del Català i el Castellà i el finançament, em ve al cap “el jorn dels miserables” quan diu: “que poques paraules tinc, i les que us dic són tan gastades, caldrà cercar nous camins on no manquin les paraules”. Sabent el que sabem, la resposta dels partits catalans sembla més aviat sembla minsa i de “poca-pena”. Unió proposa protestar ajuntant-se amb el PSC que és el partit que comparteix govern amb el PSOE que el responsable màxim de tombar l’Estatut. Iniciativa crida a la “mobilització ciutadana” però per suposat no diu res de trencar amb el PSC, i Esquerra diu que no es moment de convocar eleccions. Només la proposta de “Casa gran del Catalanisme” de Convergència sembla obrir les portes a un Catalanisme transversal, que aplegui gent de sensibilitats diverses però amb un concepte de nació similar. En tot cas, queda clar que el constitucional dirà que la Nació Catalana no cap a la Constitució. El que sens dubte és una invitació explícita a canviar-la o marxar. Les paraules estan molt gastades. Cal cercar nous camins per anar “mes lluny”.

1 comentari:

Neus Portella ha dit...

Entre tant mentre Groenlandia ja és sobirana nosaltres (com diu l'Alfred Bosch al pel darrera de l'AVUI) entonant el barabadum, badum, badum de la canço de l'esquimal ... cal cercar nous camins i més encara ganes per caminar-los i caminants que ho facin!

Felicitats pel bloc, és una bona pensada.