dijous, 6 d’agost del 2009

el grup del PSC a Madrid

La veritat és que el tema del grup propi del PSC al congrés dels diputats és un tema recurrent, però que cansa una mica. No dubto, que el Sr. Castells, i altres socialistes provinents de Convergència Socialista somiïn amb això. De fet, el seu somni de país, al meu entendre, es va acabar amb una cosa que es va dir el Pacte d’Abril, en que el PSC (anomenat Congrés, per distingir-lo del PSC Reagrupament) i el PSOE es varen “federar”. No discuteixo la bondat del pacte, la història ficció sempre és incerta, potser sinó s’hagués signat el pacte, hores d’ara estaríem ja com a Euskadi, amb un govern PP-PSOE. De tota manera, el que esta clar, és que els partits responen a uns sentiments dels seus votants, i encara no conec gaires votants del PSC sobiranistes. Per tant, es del tot lògic des del punt de vista d’un partit que no aspira a la sobirania de Catalunya, que en el Congrés dels Diputats, sumi els seus vots al PSOE, com alternativa de govern al PP. Us imagineu el grup del PSC votant junt amb el PP per exemple, contra una iniciativa del PSOE? Siguem seriosos. El grup parlamentari propi del PSC vindria el dia que el PSC adoptés les tesis sobiranistes, i és menys probable que passi això, que no que s’aturi el canvi climàtic per un acord global sobre reducció de gasos!