Acord de mínims

Arriba un punt, després de 30 anys de sentir parlar de governabilitat, estabilitat, suports puntuals, peix al cove, etc, en que servidor ja en té prou. Quan sent qualsevol d’aquests termes per justificar els suports dels diputats al congrés al govern de torn, em venen basques. La meva impressió és que ja n’hi ha prou de fer el préssec. Ja us avanço que no penso votar cap partit que no es comprometi a no donar suport al govern espanyol sinó compleix uns mínims. I aquests mínims han d’estar en el programa electoral i s’hi ha de comprometre seriosament. No s’hi val a presentar propostes se ús del català al congrés, de seleccions esportives, del cinèma en català, de la obligatorietat del personal de l’administració de Catalunya a conèixer el català (justicia, policia, etc, etc) i després donar suport als pressupostos, o a qualsevol altre llei, per bona que sigui. Com a primer pas altament educatiu, s’ha d’aprovar un reglament que permeti l’ús del català al congrés i en qualsevol comunicació amb l’administració, sigui catalana o estatal. No està be que fins hi tot els diputats d’ERC o de C i U s’ expressin en castellà. Que parlin en català i si s’atreveixen, que no els deixin parlar durant tota la legislatura. On està la nostra dignitat col•lectiva si es deixem trepitjar en una cosa tan bàsica com els drets lingüistics? La veritat, és que quan sento parlar els nostres diputats en castellà, amb un accent català marcat i els castellans parlant amb tota comoditat i agilitat el seu idioma se’m remouen els budells